Fent via: De Tordera a la independència

Dimecres vam celebrar la diada de Catalunya amb una gran fita !
Com molts altres catalans, vam posar el nostre granet de sorra per aconseguir aquest èxit espatarrant que ha estat la Via Catalana per la independència.
Els adjectius s'esgoten, bestial, modèlica, exemplar, emocionant, increible, ....apustuflant!
La reacció de la caverna espanyola ha estat lamentable i patètica, però nosaltres a lo nostre.
Ja no podem mirar enrera, no hi ha més opcions, adeu Espanya. Per les bones, però ja en tenim prou, comença un nou camí, amb una ilusió tremenda. Un projecte positiu i engrescador.
Tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.


I en Marquitus no hi va faltar. Amb la millor companyia, en Jordi i la Laia, l'âlex i la Mireia, i en Marçal, l'Irantzu, l'Unai i l'Irati.
El dia va començar amb ganes malgrat la grisor del cel. I tota la troupe vam pujar amb dos cotxes cap a Tordera, darrera vila del Maresme i porta de La Selva. Peròe l turisme previst, vist que queien quatre gotes, es va reconvertir en una primera aturada en un bar local per agafar forces.

  

Més tard, travessàrem el pont sobre la Tordera per anar a petar a la "Fan Zone dels indepes", o sigui , un parc on hi anaven a parar tots els autocars, i on , estelades i groc es comencen a apoderar de tot.

 

Hora de dinar, i a quatre cents metres del nostre tram, a peu de carretera, la Laia ens  troba un restaurant per dinar. Perfecte, així ja tenim aparcament. El menú no està mal, encara que el gaspatxo, versió bomba, se'm repetirà tres dies seguits!!!
Evidentment en data tan senyalada, una crema catalana i una estelada.

I així, ben dinats, i amb en Marçal atabalat perquè ja havia vist massa gent passar...fem via cap al nostre tram. I aquí el teniu: 532 ! Després del pont que travessa el riu Tordera i nacional cap amunt.

L'ambient festiu és evident. No hi ha la tensió d'una mani, i en canvi es detecta una gran ilusió en el rostre de tots els participants. Arribem una hora abans del gran moment. Sembla que estiguem esperant el pas de la caravana del Tour ! Però on són els ciclistes? Mira en Jordi , alies Jimmy Jump, n'ha trobat un!



L'activitat estrella seran les serps-onada  i l'Àlex i jo ens hi deixem els braços fent volar en Marc (comproveu-ho al video)

I Aquí teniu un breu recull d'esplèndids moments abans de la gran fita. 

Sentats a la nacional. No es pot fer cada dia

L'Unai, un autèntic patriota

 En Jordi s'hi deixa l'esquena carregant el Marc amunt i avall

La nostra lluita és dolça

Festa, gresca i molt sarau!

Catifa catalana

Ei, que això s'ha de tuitejar! 

Eufòria!!!!!!!!!!!!!!!!

 

I  arriba l'instant esperat. A les 17.14h sonen les campanes de la Seu vella de Lleida, ens agafem de les mans i formem  una cadena humana que farà història,

Visca Catalunya lliure!

In, inde, independència!!!

Ha estat un gran dia!

Vic 1714: La primera cursa d'en Marquitus

Diumenge 12 de maig de 2013
Vic , capital d'Osona i ciutat del futur estat català.
1ª Edicio de la cursa 1714
Primera cursa oficial del meu fill, en super Marquitus.
Aquesta crònica és per tu Marc, per lo gran que ets!

Set del matí. Rebo un missatge: Artur amb febre, no podem venir. Vaja, ens quedem sense parella de ball, en Marc Pitarch i el seu fill havien de fer la cursa amb nosaltres, però no podrà ser. La salut és lo primer ! En Marc es desperta poc després amb la seva habitual alegria matinal. Hi ha ganes i mandra, així que abans no sortim de casa passa una bona estona. Ja hi som. Un altre cop arribem tard!
Cap a un quart d'onze entrem a la plaça major de Vic just quan surt la primera cursa del matí plena de nens i nenes, papes emocionats i estelades i senyeres a tort i dret. Atabalat pergunto si ja s'han acabat les curses, però em diuen que en faran una segona amb tots els que han arribat més tard. Uffff.
Ens preparem, samarreta indepe a sobre, guapíssima, i aprofito la coincidència de noms per posar el dorsal del Marc P al Marc M, je, je,.Tinc un bon presentiment.
Cap a tres quarts d'onze es dona la sortida. El garbuix de participants és interessant, criatures d'entre sis i dotze anys, pares amb panxolina i mares esportistes, adolescents de festa, papes i mames novelles amb el cotxet, algun adult amb nen incorporat a les espatlles,...
I sortim, els primers metres en pla els fem separats, en Marc està molt content.

En tombar i sortir de plaça fa baixada i agafem embranzida. En aquest moment no puc aguantar l'emocio i ploro. El camí amb el Marc ha estat i serà llarg, i les petites victòries com les d'avui , ens fan una mica més feliços.
Quan portem uns 300 metres, decideixo donar-li descans i me'l penjo a l'esquena. "Buenu", quina alegria. I segueixo corrents, sembla que el menisc aguanta i la felicitat m'impedeix pensar en res més. Però el tram de descans no va més enllà d'un parell de minuts i tornem a terra. Ens hem quedat sols, els nanos grans i adults despistats ja son massa lluny, i molt darrera ve el grupet dels més menuts , acompanyats d'uns pares que porten una estelada gegant. En Marc sembla en forma i continua corrents, això si, agafats de la ma, però sense arrossegar. Bravo! Donem tota la circumvalació i deixant el riu a ma dreta encarem una pujada de por. Som a meitat de cursa, 800 i pico metres, i el torno a agafar. Noto fatiga, manca d'entrenament, tres mesos parat i una criatura a sobre. L'esforç és gran , però el premi encara més. En acabar el tram més dur, força llarg, el torno a terra i fem els darrers 500 metres tots corrents. Ara és ell qui nota el cansament i em mira com dient, quan s'acaba? Però una mica més enllà, torna a riure , cridar i a donar-me ànims per acabar. Quin crack.
Encarem els darrers 50 metres amb tota la colla al darrera trepitjant-nos els talons, però en un darrer esforç esprintem per entrar a plaça encara per davant i com uns campions!!!

Acabem de completar l'anomenada milla catalana, 1714 metres I en Marquitus n'ha fet mil corrents.

Es veu tres gots d'aigua, i sembla encantat de la vida!

Felicitats Marc, has fet la teva primera cursa ! I has estat genial !

La Bibi ens fa un gran reportatge i jo constato que el genoll no em fa mal. La Tuca mou la cua i tots plegats ens seiem a la terrassa d'un bar a gaudir del merescut descans. Però no hem acabat encara ! A Vic hi tenim molts amics, quin millor dia per trobar-nos. La Judit i en Gerard ens presenten l'Ona, la filla recent feta ! I gran sorpresa, apareix la Caty amb la seva filla Bruna, una mica més crescudeta! Les dues són ex-companyes mestres de La Bressola. Quina il.lusió tornar-les a veure!

I com que no en tenim prou, anem a dinar a cal a Núria i en Robert. Els dos petits , en Marc i la Telma fan de les seves. Increible, sembla que encara té marxa i això que se'l veu cansat!

Està bona la magdalena Telma ?

Al seu pis acollidor acabem la jornada de la millor manera.

 

Ha estat un gran dia!

Per damunt la neu...

Un mes més tard, però no podiem deixar passar aquesta ocasió.
La gran nevada d'aquest any va deixar ben enfarinat el nostre parc de Can Mates, i com si fossin a la muntanya ens ho vam passar de conya baixant amb trineu per damunt la neu !
Jutgeu vosaltres mateixos amb aquests videos:

Grans velocitats

El nen bala

A pas de tortugueta

Esport de risc

Baaaaaarça !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tot el camp !
És un clam !
Som la gent blaugrana......
En Marquitus i el seu amic Artur van tenir la primera experiència culé en directe al'estadi !

Sis maneres de celebrar un aniversari

Bo, ja  tinc un anyet més i una neurona menys, però com sempre, ple d'energia. I com que aquest any no tocava macro celebració d'any rodó, vaig decidir fer-ho per parts, en sis concretament.

1.Tot va començar el mateix divendres 15 de febrer. La família en petit comité i sense la nostra estimada Tuca vam menjar en un restaurant a Barcelona, i en Marquitus i jo vam compartir el nostre iogurt d'aniversari.

2.El mateix vespre, amb els dos perles, David C i Berni, vam sopar sushi i acabem amb un mojito al Belgrado! Malauradament no hi ha imatges de la trobada.

3.El matí següent, amb la Mabelle, en Marc P i l'Artur enflavem cap al nord fins a Campelles, poblet a tocar de la Vall de Núria. Entre baixades de trineu, trompades i paisatges hivernals celebrem  amb un pastís accidentat l'aniversari.



4.Després de tanta celebració va tocar treballar. I a l'escola amb mestres i alumnes també ho vaig celebrar.
La següent va ser de les bones i compartida. Del dia 12 és en Marçal, del 14 en David H, del 15 menda lerenda i del 16 en Jaume. Així que tots plegats i trenta més vam celebrar una gran calçotada entre neu a la petita pedania de La Llavinera, indret perdut enmig de l'Anoia, a tocar de Calaf.
Impressionant la salsa romescu i el pastís de xocolata, i ambient genial per una agradable jornada.



5.Però el senyor no en tenia prou, i ho havia de celebrar amb els papes, així que tampoc va faltar la tradicional bufada d'espelmes al menjador de casa.

6.I aquest cap de setmana, per rematar la feina, un event, que a partir d'aquest any ja esdevé tradició, Moules et frites a cals Montserrat Fuertes!
O sigui, dinar belga amb musclos, patates fregides i molta i bona cervesa.
Cuina en equip, debats intensos, passant del barça, degustació cervesera, fil musical a càrrec del Marquitus i gran abient. Un altre dia apoustouflant.



Bo, també vull recordar i agrair a tots els amics, alguns imprescindibles, amb els quals no ho he pogut celbrar in situ, però que em vau telefonar per felicitar-me.
A tots plegats, gràcies!
I ara ja toca el seguüent !

A l'estiu tota cuca viu.

A l'estiu tota cuca viu i nosaltres ens vam revifar viatjant per  Les landes , la Gironde i la Dordogne , tres regions de la costa atlàntica francesa. Tota una troballa ! Vam tenir uns amfitrions genials i el Marc va estar fantàstic i va descobrir que li encanta muntar a cavall ! Merci  à toute la famille Baldet pour son accueill!



No podia tampoc faltar la nostra tradicional estada a Llançà, plena d'agradables visites i nous indrets descoberts. Amb un record absolut, vam anar a 15 platges diferents !



I ja se sap, mar i muntanya.
I la segona va ser a Ossera (Alt Urgell), on la Merçè i en Raul ens van acollir de la millor manera a l'esplèndida formatgeria Serratgros. Entre cabretes, i amb bona companyia, també de la Laura, de la qual la Bibi n'havia estat monitora ! Genial ! Hi tornarem. I us recomanem els seus formatges espectaculars.

Primavera : De la Camarga a l'Empordà.

En Marc ja és un viatger com cal i aprofitem per anar amunt i avall. Aquí ens teniu per la Camarga en una escpada fantàstica de quatre dies per aquest territori francès tant curiòs. Les primeres fotos són de Montpeller, una ciutat que ens ha atrapat, i les darreres de la Provença muntanyenca on vam estar de tornada. Tot espectacular.



I és clar, les nostres escapades a Llança també ens deixen un munt de fotos. Aquest cop, especialment dels dies que en Marc P, la Mabelle i l'Artur van estar amb nosaltres. Com sempre, l'Alt Empordà sempre ens té guardades agradables sorpreses.

Ara arriba en Carnestoltes.....

Ja se sap, per aquestes dates sempre arriba en Carnestoltes !

Al cole del Marc, al cole del papa, a Sant Cugat i a tot arreu !!!

Els homes de les cavernes van sortir de festa, i a l'escola dels Monjos anàvem d'estacions !

De tot el que hem viscut aquests dies tant intensos , us en deixem un petit recull.

Esperant el bon temps,....... que sembla que arriba......visca el sarau i l'alegria !

"Mestres", o en Joangi fent de les seves per la tele

Mosses i mossos, gràcies per tots els mails, missatges , trucades i comentaris que m'heu fet arrel de la meva aparició televisiva ! Gràcies de debó ! Poder mostrar i parlar de la feina que fas amb passió i que des de fora la gent ho valori, ha estat una experiència genial.

I crec que com a bon somiatruites que sóc, en el bloc n'havia de deixar constància !

Recordeu que el passat 31 de gener, es va emetre el primer capítol del programa Mestres a TV3, del qual, juntament amb els meus alumnes, en vaig ser protagonista.

A continuació hi he penjat el programa sencer per si el voleu reveure.

Afegeixo també alguns links lligats i interessants :

La web del programa:

http://www.tv3.cat/mestres

I la prèvia que va sortir el mateix dia al programa Info K ( un telenotícies infantil-juvenil del Canal Super3 ):

http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkSeccio.jsp?seccio=notis&idint=9074

http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkVideo.jsp?idint=3928890&titol=Mestres,%2520a%2520TV3

Finalment també hi ha part de l'entrevista que el diari Ara ens va fer a mi i tres mestres més sobre el programa i la situació dels mestres actualment :

http://mestres.ara.cat/blog/2012/01/30/tv3-dedica-una-serie-als-mestres/

Xoca-la Gaspar !!!

Els reis van arribar a Mira-sol amb helicopter i el Marc els va rebre supercontent !!!

Estava tan eufòric que va fer dues cavalcades el mateix dia!

Nosaltres vam fer les fotos, però la sorpresa va ser sortir al video de CugatTv.

Ja veureu, només cal clicar a aquest link :

http://tv.cugat.cat/TVRVideo/TVRCugat.html?ir=2282#

Chez nous, l'arrivée des rois mags d'Orient est un évenement très important pour nos enfants. Cette fois il sont venus en helicopter. Marc etait très content!

Cliquez sur le link pour verifier un instant magic pour lui !

Esperem que els reis hagin estat generosos amb tots!

Era Val d'aran

Somiatruites, somiadors i tots els que doneu una ullada a aquest racó de la xarxa , aquí teniu una nova entrada. Ve farcida de fotos i amb poc text, que el temps no dona per més.

Pel pont de desembre vam fer una sortida a la Val d'Aran, quan encara la neu brillava per la seva absència. Van ser quatre dies meravellosos.

De camí, llarg i entretingut ens vam aturar a Agramunt i Pont de Suert. A la vila urgellenca ens esperava una fira de Nadal plena de turrons, segons la tradició , els millors de la nostra terra ! El Marc es va fer un tip de riure, però encara s'ho va passar millor a la Ribagorça, al poble on va nèixer l'àvia Goretti. Ho podeu comprovar en aquestes fotos :

Ben animats arribavem a la Vall d'Aran, disposats a gaudir d'un hivern sense neu. I té les seves avantatges, doncs ens vam fer un fart de caminar per la muntanya, seguint rius gelats, salts d'aigua , catifes de fulles caigudes, boscs empinats, paisatges de postal, esglèsies precioses, ...

Una vall plena de coses boniques.

Força gràcies Val d'Aran, enta èster ua tèrra tant polida e fascinanta!

Berlín

L'onkel Xavi ens espera a l'aeroport. Acabem d'aterrar a ......., el Marc ha fet el seu primer vol. Èxit total. Primera prova superada. Ja som a Berlín, la ciutat que va enderrocar un mur, la mítica capital alemanya plena d'història, i plena de vida, i on des de fa uns anys el germà de la Bibi, en Xavi i i la seva mossa, l'Alicia, hi viuen encantats.

Durant quasi una setmana en Marc i la resta recorrerem la ciutat amb bicicleta i ens ho passarem més que bé. El temps ens acompanya, i gaudim desl únics tres dies de calor de tot l'any.

Aquest lloc és especial, molts edificis estan més que deteriorats, sembla deixat, grafitis per tot arreu, cartells mal enganxats, però aquesta grisor es combina amb una explosió de color, el verd dels arbres i parcs , l'alè lliure del riu, els tons vius de milers de bars amb terrasses, tot plegat et dona una sensació de felicitat excitant. Berlín ens ha atrapat i ja anem per la tercera visita. Segur que hi tornarem.

Però deixem que les imatges parlin soles........

La foto de portada d'aquest bloc ja us podeu imaginar d'on és,oi ?

Ara ja ho sabeu, un viatge més que recomenable, per petits i grans , joves i no tant ! No us ho perdeu !

Cargols i cargolades

Ei, avui l'entrada va dirigida especialment a tots els companys de la llar Els Elefants , a les seves mestres i a tots els papes i mames.

Ha estat un curs genial. Moltes gràcies a tots!
Els cargols, la seva classe, hem fet dues trobades. Una al juliol, a l'acabar el curs, i l'altra en tornar de vacances.

La primera va ser a cal Bruno, l'Ester. la Carla, el Nico i la Paula

Piscina, ruixats, pilotes, patates fregides ( Marc, no te les acabis! ), i molt bon rotllo.

I la segona a cal Pere, la Regina, la Jera i el Pere.

Pastissos de cargols, explicacions de vacances i entrades al cole, i visita fantàstica de la super mestra , la Marta, amb en Martí.

Bon inici de curs a tothom !

Les platges de llançà

A Llançà hi ha cales per tots els gustos. Està clar que en Marc i els seus pares estàvem disposats aquest estiu a gaudir-les al màxim. I així ho hem fet, nosaltres, i els amics i família que han vingut.

Voici, les plages qu'on aime plus de LLança. Nous et nos amis on a eu beaucoup plaisir dans ces endroits merveilleux.

Cales del Borró

Un plaer pels sentits. Realment ja no formen part del terme municipal de Llançà sinó de Colera, però estan més aprop nostre i formen part de tot el conjunt de platges de Cap ras, compartit pels dos pobles. Platja encarada cap al nord, o sigui, de tarda ja que hi tens sol fins al vespre !

Platja espatarrant, semi-buida, aigúes cristalines i calmes, un paisatge de fantasia. La pera !!!

Un plaisir, le paradis, ......

Cala Bramant

Preciosa, roca pura, una entrada al mar espectacular, tipus menorquina. Ideal per salts./Incroyable, spectaculaire, il parait qu'on est à Menorca. Bonne pour sauter.

Cala La Farella

La nostra, la de casa, a 200 metres caminant, bonica, popular i anti-tramuntana. Hi tenim un racó , la piscineta, on el Marc és el rei de les aigües

Proche chez nous avec une petite piscine naturelle, là, Marc est le roi!

Cala Canyelles

La més ferèstega. Pedregosa, solitària i autèntica. Hi podem anar amb la tuca, i hi portem totes les amistats perquè sempre hi estem quasi bé sols !

La plus sauvage, on la montre à tout le monde.

Cala Tiratolites

La companya de la Farella, per quan ens treuen el nostre racó . Concorreguda, pedres ideals pels llançaments del Marc !

També hi ha les Carboneres, concretament la Cala En barril, amb poca gent i guarda bé de la tramuntana. Després hi ha Les Tonyines, on tinc els meus primers records de platja, la Platja del port, l'única platja gran, aquella que tenen tots els pobles a tocar de mar. Quan no bufa la tramuntana és com un llac, ideal per als nens, per banyar-se, amb gronxadors i gelateries ben a prop. I moltes altres. Ja ho sabeu, Llançà us espera...

Alegria, que és festa major.....

Una any més i una festa més....

Capgrossos i gegants, castellers i bastoners, concerts i cercaviles, Queen i Reeugenio, Obrint pas i Antonia Font, jocs i aigua , focs i diables, botifarres i cervesa, amics i amigues, sol i nits fresques, ......alegria, bon rotllo, troballes, sarau i molta gresca !

Visca la festa major !!!

À la fin du mois de juin notre ville est en fêtes.

Des concerts, jeux pour les enfants, les feux d'artifice, toutes tes traditions catalannes ( tours humaines, "gegants", les diables,.... ), la bouf, la bière, des amis , des retrouvailles, le soleil , la nuit frêche, ...et sourtout la joie, la bonne ambiance et la fête !

Vive la Fète de Sant Cugat !!!!

Menú de setmana santa

Menú de Setmana santa ( Menu de Pâques )

Primer plat ( Entrée ) :

Mar i muntanya.

Somiant truites a Llançà, el nostre petit paradís.

Gaudint per enèsima vegada de les seves platges i redescobrint la serra de l'Albera.

Només cal fer una ullada per imaginar que bé que s'hi estava....

Segon plat ( Viandes ) :

Una dosi de Can Caballé per recordar.

Ara fa 5 anys ens casàvem en aquesta casa de colònies, i ara hi tornàvem amb en Marc i la Tuca que s'ho van perdre la primera vegada. ( Atenció, aquí no és un àlbum, només una foto )

Les postres ( Dessert ) :

Un clàssic de Pasqua, la Mona !

Per partida doble, de l'avi i la padrina.

Fins aviat ! À bientôt !

La Moreneta i l'excursionista !

Una nova excursió de l'intrèpid Marquitus !!!

Objectiu : demanar un desig a la moreneta. Així que cap a Montserrat hi falta gent !

El Marc i el papa ja hi haviem anat, però aquest cop l'equip estava al complet amb la mama i la Tuca !

El cremallera m'encanta i deu n'hi do la caminada ! Fins a l'ermita de Sant Miquel sense anar a coll i fa pujada! Després un bon plat de macarrons, mirador, una trobada sorpresa amb la Marta del cole, fotos a tort i dret, posar el ciri a la verge i comprar mel i mató!!! Mmmm, que bo.

Aquí teniu un petit reportatge d'un gran dia !!!

Marc , de nouveau, en route !

Cette fois, la montagne màgique de Montserrat !!!

On a fait une belle promenade. Marc a marché sans râler toute le temps . Bravo !!!

C'est un endroite exceptionnel qu'on vous conseille visiter quand vous viendrez nous rendre une visite !!!

Là, il est tipique acheter le traditionnel "mató" ( une sorte de fromage fraiche) et former un voeu et offrir un cierge a la vierge noire de la montagne qui s'appelle "La Moreneta" . Nous, on a tout fait !

Volaré, oooooooh, ....

Somiatruites, mentre la mama segueix estudiant, el papa i jo anem a fer excursions molt divertides !!!

I no cal anar molt lluny ! Ben a prop, al delta del Llobregat, hi ha una activitat a fer ben curiosa, veure els avions com arriben a l'aeroport del Prat ! Volaré, oooohh....

És impressionant, et passen just per sobre i fan molt soroll. Al principi em feia una mica de por aquest soroll, però en canvi m'encantava veure l'avió !

El primer dia vam estar amb el Pere de l'escola i la seva família, en Pere, la Regina i la Jera.

Una setmana més tard hi vam portar a la Maria, el David i la Virginia.

Ja ho sabeu, ara sóc un expert, si voleu anar-hi m'ho dieu !

Recordeu, si cliqueu sobre l'àlbum de fotos, les podreu veure grans

Salut mes amis !

Tandis que Bibiana est encore en train d'étudier , mon papa et moi, on s'amuse pas mal.

Aux alentours du Aeroport de Barcelona, on peux y aller pour voir et écouter les avions qui arrivent. Le bruit est extraordinaire , mais aussi la vue, spectaculaire.

On est y allé avec des amis deux fois !!! Je suis dejà un expert !

Cliquez sur les photos.