Hola mossos i mosses!!! Bonjour à tous!!!

Aquest és el bloc d'en Marc, en Bernat, la Bibi, en Joangi i la Tuca i de tots els que el volgueu compartir amb nosaltres.
Bienvenus au blog de Marc, Bernat, Joangi, Bibi, Tuca, et aussi de tous ce qui vouliez partager des choses avec nous.

divendres, 20 de desembre del 2013

Tot esperant....

Tot esperant la criatura......amb ganes i molta il.lusió.


dimarts, 17 de setembre del 2013

Fent via: De Tordera a la independència

Dimecres vam celebrar la diada de Catalunya amb una gran fita !
Com molts altres catalans, vam posar el nostre granet de sorra per aconseguir aquest èxit espatarrant que ha estat la Via Catalana per la independència.
Els adjectius s'esgoten, bestial, modèlica, exemplar, emocionant, increible, ....apustuflant!
La reacció de la caverna espanyola ha estat lamentable i patètica, però nosaltres a lo nostre.
Ja no podem mirar enrera, no hi ha més opcions, adeu Espanya. Per les bones, però ja en tenim prou, comença un nou camí, amb una ilusió tremenda. Un projecte positiu i engrescador.
Tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.


I en Marquitus no hi va faltar. Amb la millor companyia, en Jordi i la Laia, l'âlex i la Mireia, i en Marçal, l'Irantzu, l'Unai i l'Irati.
El dia va començar amb ganes malgrat la grisor del cel. I tota la troupe vam pujar amb dos cotxes cap a Tordera, darrera vila del Maresme i porta de La Selva. Peròe l turisme previst, vist que queien quatre gotes, es va reconvertir en una primera aturada en un bar local per agafar forces.

  

Més tard, travessàrem el pont sobre la Tordera per anar a petar a la "Fan Zone dels indepes", o sigui , un parc on hi anaven a parar tots els autocars, i on , estelades i groc es comencen a apoderar de tot.

 

Hora de dinar, i a quatre cents metres del nostre tram, a peu de carretera, la Laia ens  troba un restaurant per dinar. Perfecte, així ja tenim aparcament. El menú no està mal, encara que el gaspatxo, versió bomba, se'm repetirà tres dies seguits!!!
Evidentment en data tan senyalada, una crema catalana i una estelada.


I així, ben dinats, i amb en Marçal atabalat perquè ja havia vist massa gent passar...fem via cap al nostre tram. I aquí el teniu: 532 ! Després del pont que travessa el riu Tordera i nacional cap amunt.


L'ambient festiu és evident. No hi ha la tensió d'una mani, i en canvi es detecta una gran ilusió en el rostre de tots els participants. Arribem una hora abans del gran moment. Sembla que estiguem esperant el pas de la caravana del Tour ! Però on són els ciclistes? Mira en Jordi , alies Jimmy Jump, n'ha trobat un!



L'activitat estrella seran les serps-onada  i l'Àlex i jo ens hi deixem els braços fent volar en Marc (comproveu-ho al video)


I Aquí teniu un breu recull d'esplèndids moments abans de la gran fita. 

Sentats a la nacional. No es pot fer cada dia
L'Unai, un autèntic patriota
 En Jordi s'hi deixa l'esquena carregant el Marc amunt i avall
La nostra lluita és dolça
Festa, gresca i molt sarau!
Catifa catalana
Ei, que això s'ha de tuitejar! 

Eufòria!!!!!!!!!!!!!!!!

 


I  arriba l'instant esperat. A les 17.14h sonen les campanes de la Seu vella de Lleida, ens agafem de les mans i formem  una cadena humana que farà història,



Visca Catalunya lliure!
In, inde, independència!!!



Ha estat un gran dia!

dilluns, 13 de maig del 2013

Vic 1714: La primera cursa d'en Marquitus


Diumenge 12 de maig de 2013
Vic , capital d'Osona i ciutat del futur estat català.
1ª Edicio de la cursa 1714
Primera cursa oficial del meu fill, en super Marquitus.
Aquesta crònica és per tu Marc, per lo gran que ets!



Set del matí. Rebo un missatge: Artur amb febre, no podem venir. Vaja, ens quedem sense parella de ball, en Marc Pitarch i el seu fill havien de fer la cursa amb nosaltres, però no podrà ser. La salut és lo primer ! En Marc es desperta poc després amb la seva habitual alegria matinal. Hi ha ganes i mandra, així que abans no sortim de casa passa una bona estona. Ja hi som. Un altre cop arribem tard!
Cap a un quart d'onze entrem a la plaça major de Vic just quan surt la primera cursa del matí plena de nens i nenes, papes emocionats i estelades i senyeres a tort i dret. Atabalat pergunto si ja s'han acabat les curses, però em diuen que en faran una segona amb tots els que han arribat més tard. Uffff.
Ens preparem, samarreta indepe a sobre, guapíssima, i aprofito la coincidència de noms per posar el dorsal del Marc P al Marc M, je, je,.Tinc un bon presentiment.
Cap a tres quarts d'onze es dona la sortida. El garbuix de participants és interessant, criatures d'entre sis i dotze anys, pares amb panxolina i mares esportistes, adolescents de festa, papes i mames novelles amb el cotxet, algun adult amb nen incorporat a les espatlles,...
I sortim, els primers metres en pla els fem separats, en Marc està molt content.


En tombar i sortir de plaça fa baixada i agafem embranzida. En aquest moment no puc aguantar l'emocio i ploro. El camí amb el Marc ha estat i serà llarg, i les petites victòries com les d'avui , ens fan una mica més feliços.
Quan portem uns 300 metres, decideixo donar-li descans i me'l penjo a l'esquena. "Buenu", quina alegria. I segueixo corrents, sembla que el menisc aguanta i la felicitat m'impedeix pensar en res més. Però el tram de descans no va més enllà d'un parell de minuts i tornem a terra. Ens hem quedat sols, els nanos grans i adults despistats ja son massa lluny, i molt darrera ve el grupet dels més menuts , acompanyats d'uns pares que porten una estelada gegant. En Marc sembla en forma i continua corrents, això si, agafats de la ma, però sense arrossegar. Bravo! Donem tota la circumvalació i deixant el riu a ma dreta encarem una pujada de por. Som a meitat de cursa, 800 i pico metres, i el torno a agafar. Noto fatiga, manca d'entrenament, tres mesos parat i una criatura a sobre. L'esforç és gran , però el premi encara més. En acabar el tram més dur, força llarg, el torno a terra i fem els darrers 500 metres tots corrents. Ara és ell qui nota el cansament i em mira com dient, quan s'acaba? Però una mica més enllà, torna a riure , cridar i a donar-me ànims per acabar. Quin crack.
Encarem els darrers 50 metres amb tota la colla al darrera trepitjant-nos els talons, però en un darrer esforç esprintem per entrar a plaça encara per davant i com uns campions!!!



Acabem de completar l'anomenada milla catalana, 1714 metres I en Marquitus n'ha fet mil corrents.
Es veu tres gots d'aigua, i sembla encantat de la vida!
Felicitats Marc, has fet la teva primera cursa ! I has estat genial !




La Bibi ens fa un gran reportatge i jo constato que el genoll no em fa mal. La Tuca mou la cua i tots plegats ens seiem a la terrassa d'un bar a gaudir del merescut descans. Però no hem acabat encara ! A Vic hi tenim molts amics, quin millor dia per trobar-nos. La Judit i en Gerard ens presenten l'Ona, la filla recent feta ! I gran sorpresa, apareix la Caty amb la seva filla Bruna, una mica més crescudeta! Les dues són ex-companyes mestres de La Bressola. Quina il.lusió tornar-les a veure!




I com que no en tenim prou, anem a dinar a cal a Núria i en Robert. Els dos petits , en Marc i la Telma fan de les seves. Increible, sembla que encara té marxa i això que se'l veu cansat!
Està bona la magdalena Telma ?
Al seu pis acollidor acabem la jornada de la millor manera.


 

Ha estat un gran dia!


diumenge, 24 de març del 2013

Per damunt la neu...

Un mes més tard, però no podiem deixar passar aquesta ocasió.
La gran nevada d'aquest any va deixar ben enfarinat el nostre parc de Can Mates, i com si fossin a la muntanya ens ho vam passar de conya baixant amb trineu per damunt la neu !
Jutgeu vosaltres mateixos amb aquests videos:
Grans velocitats
El nen bala
A pas de tortugueta
Esport de risc

divendres, 22 de març del 2013

Baaaaaarça !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tot el camp !
És un clam !
Som la gent blaugrana......
En Marquitus i el seu amic Artur van tenir la primera experiència culé en directe al'estadi !

diumenge, 3 de març del 2013

Sis maneres de celebrar un aniversari

Bo, ja  tinc un anyet més i una neurona menys, però com sempre, ple d'energia. I com que aquest any no tocava macro celebració d'any rodó, vaig decidir fer-ho per parts, en sis concretament.

1.Tot va començar el mateix divendres 15 de febrer. La família en petit comité i sense la nostra estimada Tuca vam menjar en un restaurant a Barcelona, i en Marquitus i jo vam compartir el nostre iogurt d'aniversari.



2.El mateix vespre, amb els dos perles, David C i Berni, vam sopar sushi i acabem amb un mojito al Belgrado! Malauradament no hi ha imatges de la trobada.

3.El matí següent, amb la Mabelle, en Marc P i l'Artur enflavem cap al nord fins a Campelles, poblet a tocar de la Vall de Núria. Entre baixades de trineu, trompades i paisatges hivernals celebrem  amb un pastís accidentat l'aniversari.



4.Després de tanta celebració va tocar treballar. I a l'escola amb mestres i alumnes també ho vaig celebrar.
La següent va ser de les bones i compartida. Del dia 12 és en Marçal, del 14 en David H, del 15 menda lerenda i del 16 en Jaume. Així que tots plegats i trenta més vam celebrar una gran calçotada entre neu a la petita pedania de La Llavinera, indret perdut enmig de l'Anoia, a tocar de Calaf.
Impressionant la salsa romescu i el pastís de xocolata, i ambient genial per una agradable jornada.



5.Però el senyor no en tenia prou, i ho havia de celebrar amb els papes, així que tampoc va faltar la tradicional bufada d'espelmes al menjador de casa.


6.I aquest cap de setmana, per rematar la feina, un event, que a partir d'aquest any ja esdevé tradició, Moules et frites a cals Montserrat Fuertes!
O sigui, dinar belga amb musclos, patates fregides i molta i bona cervesa.
Cuina en equip, debats intensos, passant del barça, degustació cervesera, fil musical a càrrec del Marquitus i gran abient. Un altre dia apoustouflant.



Bo, també vull recordar i agrair a tots els amics, alguns imprescindibles, amb els quals no ho he pogut celbrar in situ, però que em vau telefonar per felicitar-me.
A tots plegats, gràcies!
I ara ja toca el seguüent !