Hola mossos i mosses!!! Bonjour à tous!!!

Aquest és el bloc d'en Marc, en Bernat, la Bibi, en Joangi i la Tuca i de tots els que el volgueu compartir amb nosaltres.
Bienvenus au blog de Marc, Bernat, Joangi, Bibi, Tuca, et aussi de tous ce qui vouliez partager des choses avec nous.

dijous, 16 d’octubre del 2014

Moments místics de l'estiu

A l'estiu tota cuca viu, i més si belluga i veu món.
Ara que la tardor ha arribat, però sembla més un estiu amb retard, reviso les vacances i us mostro uns moments ben especials.
Els Montserrat Fuertes hem fet quatre estades en llocs ben diferents i en tots ells he tingut la sort de viure molts instants únics amb tota la meva família, i avui voldria recordar i compartir uns viscuts amb el Marc. Quatre moments místics que no oblidaré i que en el seu moment em van fer sentir més lliure i feliç. Escenes màgiques que et reconcilien amb la vida.

Berlin ( Alemanya ) Barri de Keuzberg Tarda de tempesta i pluja

Amb els nostres magnífics amfitrions, el Xavi, l'Alicia i la Nele, passegem pel barri més recomanable de Berlin, Kreuzberg. El dia ha començat amb la llum i força del sol, però en aquesta ciutat meravellosa, el temps fa el que vol. Un aiguat de mil dimonis ens enxampa pel carrer i ens refugiem en un bar. Però en Marquitus no hi està d'acord, ell vol gaudir de la pluja. No fa fred, i ho tenim clar. Ja ens veurem, nosaltres no esperarem que amaini, cal aprofitar aquest regal del cel. Dit i fet. El Marc fa la seva particular dansa de la pluja i després m'hi afegeixo jo. Estem a més de vint minuts de casa, molt temps per passar-ho bé. Gorra negra d'equip al cap i som-hi. Quin plaer, ballem sota la pluja, corredisses i rialles, bassals i esquitxades, en Marc està feliç, i son pare també.


Llançà (Empordà ) Platja de la Farella Vesprada amb gotellada estiuenca

Una tarda més a la platja. Qualsevol ho diria. El cel està enteranyinat i ple de núvols amenaçadors. Però ja sabeu que pel Marc, l'aigua és lo primer. Sempre. Poca gent s'ha acostat a la Farella, la nostra platja de capçalera, i la podem aprofitar al màxim. Però avisats estàvem, i tot d'una espetega un xàfec contundent. La Bibi i en Bernat emigren. Però pel Marc, ara és l'hora. Com tocat per una vareta, comença a riure i xipotejar encara més. La connexió de l'aigua caiguda del cel i l'aigua del mar és electritzant. Una festa. Com no, jo també em capbusso i l'alegria és màxima.El retorn amb en Marc amb la meva samarreta acaba per donar el toc.



Sant Jaume d'enveja ( Delta de l'Ebre ) Platja de Migjorn Tarda ventada

Hem estat amb l'Anna, l'Alfredo i l'Arlès, després ens hem regalat una senyora paella i un bol sencer de peixet fregit pel Marc, i toca tornar capo a casa. El cel no s'acaba de decidir entre sol i núvols,  i el vent es fa sentir. No seria el dia més adequat per fer una visita al delta, però som allà i no volem desaprofitar l'oportunitat. Ens acostem fins a la platja de Migjorn, un immens espai de sorra que s'allarga fins l'horitzo donant la benvinguda al Mediterrani. Les onades són per tot arreu, unes darrera les altres. L'aigua boníssima i el sol troba escletxes gràcies a la força de les ventades. En Marc no s'ho pensa dues vegades i de cap a l'aigua. Mare meva, quin mullader, ben aviat està tot xop i acabem els dos nus gaudint d'un moment brutal. Les ones ens engoleixen, riem, cridem, saltem, correm, caiem, nadem....felicitat pura !


Odèn ( Solsonés) Carretera de Montnou cap amunt Tarda-vespre sota la boira

Tots els altres s'han quedat a la casa, en David, la Virginia, l'Ona, la Maria, en bernat i la Bibi. Una boira inquietant s'ha apoderat de tota la vall, però en Marc ja en té prou d'estar tancat a casa. Ens abriguem i sortim. A fora no es veu dos pams més enllà. Estem al cul del món, un petit indret perdut al nord del Solsonés, camí del Port del Comte. Prenem una petita carretera que hi porta i que es ben poc transitada. De sobte, en Marc, empès per una força desconeguda comença a tirar amunt, saltant i corrent tot content. Avui no l'haig d'arrossegar, i això que fa pujada!  Veure'l enmig de la boira, com un somni que es fa realitat, quina imatge impagable. Dalt, ens endinsem pel bosc i continua la nostra aventura. Al mal temps, bona cara. Sensació de llibertat. Una tarda per recordar.
 


Dues maratons en tres mesos. Capítol 3: Darrera les curses, una familia fantàstica.

El repte maratonià no hauria estat possible sense la família
La Bibi i les dues fieres, Marc i Bernat, han estat una font de motivació i també uns agents pacients que han aguantat les meves escapades atlètiques.
La marató de Girona va ser el dia del meu aniversari i així ho celebravem un  cop feta.


Després el Bernat em va acompanyar en un descans merescut i necessari...

...mentre en Marc feia la feina que em tocava....

...i la Bibi m'ajudava amb una dieta equilibrada a preparar aquest repte

Per la marató de l'Ebre, vem fer cap tota la família cap a les Cases d'Alcanar, a casa del David, un dels dos companys de cursa. Ell i l'Anna i els seus nanos, en Martí i el Pau, van ser uns anfitrions genials.




Gràcies a tots !!!