Fent via: De Tordera a la independència

Dimecres vam celebrar la diada de Catalunya amb una gran fita !
Com molts altres catalans, vam posar el nostre granet de sorra per aconseguir aquest èxit espatarrant que ha estat la Via Catalana per la independència.
Els adjectius s'esgoten, bestial, modèlica, exemplar, emocionant, increible, ....apustuflant!
La reacció de la caverna espanyola ha estat lamentable i patètica, però nosaltres a lo nostre.
Ja no podem mirar enrera, no hi ha més opcions, adeu Espanya. Per les bones, però ja en tenim prou, comença un nou camí, amb una ilusió tremenda. Un projecte positiu i engrescador.
Tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.


I en Marquitus no hi va faltar. Amb la millor companyia, en Jordi i la Laia, l'âlex i la Mireia, i en Marçal, l'Irantzu, l'Unai i l'Irati.
El dia va començar amb ganes malgrat la grisor del cel. I tota la troupe vam pujar amb dos cotxes cap a Tordera, darrera vila del Maresme i porta de La Selva. Peròe l turisme previst, vist que queien quatre gotes, es va reconvertir en una primera aturada en un bar local per agafar forces.

  

Més tard, travessàrem el pont sobre la Tordera per anar a petar a la "Fan Zone dels indepes", o sigui , un parc on hi anaven a parar tots els autocars, i on , estelades i groc es comencen a apoderar de tot.

 

Hora de dinar, i a quatre cents metres del nostre tram, a peu de carretera, la Laia ens  troba un restaurant per dinar. Perfecte, així ja tenim aparcament. El menú no està mal, encara que el gaspatxo, versió bomba, se'm repetirà tres dies seguits!!!
Evidentment en data tan senyalada, una crema catalana i una estelada.

I així, ben dinats, i amb en Marçal atabalat perquè ja havia vist massa gent passar...fem via cap al nostre tram. I aquí el teniu: 532 ! Després del pont que travessa el riu Tordera i nacional cap amunt.

L'ambient festiu és evident. No hi ha la tensió d'una mani, i en canvi es detecta una gran ilusió en el rostre de tots els participants. Arribem una hora abans del gran moment. Sembla que estiguem esperant el pas de la caravana del Tour ! Però on són els ciclistes? Mira en Jordi , alies Jimmy Jump, n'ha trobat un!



L'activitat estrella seran les serps-onada  i l'Àlex i jo ens hi deixem els braços fent volar en Marc (comproveu-ho al video)

I Aquí teniu un breu recull d'esplèndids moments abans de la gran fita. 

Sentats a la nacional. No es pot fer cada dia

L'Unai, un autèntic patriota

 En Jordi s'hi deixa l'esquena carregant el Marc amunt i avall

La nostra lluita és dolça

Festa, gresca i molt sarau!

Catifa catalana

Ei, que això s'ha de tuitejar! 

Eufòria!!!!!!!!!!!!!!!!

 

I  arriba l'instant esperat. A les 17.14h sonen les campanes de la Seu vella de Lleida, ens agafem de les mans i formem  una cadena humana que farà història,

Visca Catalunya lliure!

In, inde, independència!!!

Ha estat un gran dia!