Un pont ben aprofitat ! Un congé bien profité

Del Penedès a l'Empordà, divendres el papa va fer una bona travessa per Catalunya per poder gaudir de tres dies de relax i plaer total a Llançà!

I dissabte de bon matí ja érem a la platja. Els pares no portàven banyador i a mi m'havien posat una jaqueta! Però no havíem quedat que al mar ens hi banyàvem?

La Tuca si que ho té clar, ella sempre va despullada i es remulla les seves potes.

Voilà, trois jours de rélax et plaisir à Llançà !

Samedi matin ont est allé à la plage. J'avais compris qu'on se baigne à la mer, mais mes parents m'ont mis un manteau et ils n'avaient pas de maillot de bain !

Tuca , elle est plus intelligente, toujours nue !

Però el que m'agrada més és pujar als gronxadors. I quan em concentro ho faig molt bé, Mireu sinó quina cara poso . Mais, moi j'aime encore plus aller aux manèges . Regardez mon visage, c'est de la concentration, ça !

Com que a Llançà hi ha platges per tot arreu, a la tarda vam anar a una altra i ens vam fer aquestes fotos tan boniques. Jo sé que als papes els agraden molt les fotos , així que ara ric, ara faig cara d'enamorat de la mama, ara miro cap a un altre costat, ara em faig l'interessant i així els papes estan molt contents quan veuen les fotos ! En canvi mireu quina cara fa el papa.

À l'après -midi on est allé de nouveau à la plage. Mes parents adorent les photos, donc j'essais d'être le plus beau et comme ça ils sont contents !

Però l'autèntica estrella de la família és la Tuca. Això si que és posar per una foto ! Mais la vraie "star" de la famille est Tuca.

Y pa chula ella!

També vam jugar al pati de casa

Ont a joué aussi chez nous.

I el diumenge vam anar a la Fira de la poma del poble de L'Armentera. Em sembla que els papes no van entendre de que anava la fira, perquè van comprar secallona de Figueres, codony de Peratallada, formatge d'Olost, Coca de Perafita, pa de Perpinyà, brunyols del poble i melmelada de Castell d'Aro, però de pomes ni una ! Dimanche on est allé au marché de la pomme du village "L'Armentera" pas loin de Llançà. Mes parents n'ont rien compris. Ils ont acheté de tout, des saucissons, du fromage, de la confiture, ...même du pain de Perpinyà, mais pas de pommes !!!

El dilluns abans de marxar, el papa, que no pot evitar-ho, es va banyar i va fer una mica el cabra.

Lundi, avant le depart, papa, vous le connaissez, a fait son bain, il est un peu fou !
Han sigut tres dies de vacances molt divertits i ens ho hem passat superbé ! Jo ja vull tornar-hi.

Ont a passé de tres belles journées. J'aimerais y retourner !

Finisher Marathon Berlin

Ara ja ho puc dir ben alt i sobretot inmensament content i feliç, ja he fet la marathó !!!

L'experiència de Berlin ha estat inolvidable ! Una cursa fantàstica amb un ambient increible, una ciutat vivint intensament l'esdeveniment, una emoció espatarrant en travessar la porta de Brandenburg i una felicitat total en creuar la meta !

I aquí teniu la crònica dels fets. No cal explicar la meva trajectòria athlètica fins aquest moment, però crec que és just esmentar la causa que m'ha dut fins aquí. Dues persones sobretot han estat les culpables, l'Aleix, amb la seva insistència, ajuda i acompanyament, i en Hansi amb el seu mestratge i empenta. L'amistat que m'hi uneix ha fet la resta, i sobretot les ganes de superar un repte que semblava ben lluny del meu cap fa poc menys de mig any. Llavors em vaig inscriure i va començar l'aventura. Entrenaments, dubtes, patiments, curses, més entrenaments fins arribar al dia anhelat. Vam volar a Berlin, la Bibi i jo, deixant el Marc a casa els avis, una sensació esxtranya. Dissabte vam anar a buscar el dorsal amb el Xavi, el germà de la Bibi, i l'Alicia, la seva mossa, que van ser els nostres fantàstics acollidors a la ciutat del mur, i en aquesta imatge ja ens veiem creuant la meta. Va ser una llarga jornada turística completada amb un sopar italiani de pasta com mana la tradició abans d'una gran cursa.

Pel matí em llevo amb sensacions creuades, tenia unes ganes boges de còrrer, però al mateix temps els nervis em tenien fet un nyap. Després de diverses visites al lavabo que no comentaré més a fons, aconsegueixo marxar de casa , prendre el metro i esperar l'Aleix que venia del seu hotel. L'espera es fa llarga, ja fem tard, el cangueli cada cop és més gran. Finalment arriba i li dono el dorsal, el xip, etc...i a còrrer, si, si, se'ns fa tard i per arribar a meta correm quasibé un kilometre i mig. Una bestiesa, estres innecessari que per sort no acabarà afectant-nos. Quan aconseguim deixar les bosses ens perdem i ja no ens tornarem a trobar. Una autèntica llàstima, havíem preparat aquest moment plegats i a l'hora de la veritat es convertirà en una cursa individual. Esperant-nos mutuament, acabem sortint ben tard, aprofito per fer estiraments, i quan ja fa quasi mitja hora que han sortit en Gebrelassie ( el guanyador ) i companyia, surto jo. L'Aleix ho fa deu minuts abans. Ara si, ara ja no hi ha marxa enrera.Seguint les indicacions del mestre Hansi començo a un ritme lent, però massa, entre la meva excessiva prudència i respecte, i la quantitat impressionant de gent, faig els dos primers kilometres a ritme de sis minuts, i els següents m'haig d'esforçar per posar-me al ritme que jo volia de 5.30. Sento una emoció especial, la gent t'acompanya en tot moment, a cada cantonada hi ha un grup de música tocant, batucades, rollings, beatles, samba, psicodèlia, xumba-xumba, tecnho-fashion, heavy, balcànic, és una passada. I la gent no para d'animar. Aviat constato que Dinamarca està molt aprop de Berlin, se'ns dubte, és després dels alemanys, el país més representat. Per tot arreu les banderetes roges i blanques onegen a ritme de botzines i crits d'ànims del personal. És una autèntica festa ! I jo ho visc així de content :

El meu maillot groc, tipus tour de France, ha estat una decisió encertada, em donarà sort i permetrà als meus seguidors poder-me veure a l'instant ! Així i tot, aquest cop he fet curt, malgrat la braga del cap i la meva combinació de colors no tinc res a fer davant d'espècies com el d'aquí sota, el bo d'en Bernard :

Arribo al km 10 amb 5o i pico minuts llargs, les meves previsions per terra, estic anant massa lent, però em sento com si no haguès fet res. En aquest moment veig clar que les 4 hores són un objectiu vàlid, tot és massa bonic com per espatllar-ho amb el patiment d'un sobresforç, potser en una altra cursa, avui tinc ganes de veure al meu voltant, gaudir d'un moment inolvidable i arribar sencer. Dit i no fet, volia mantenir el ritme però sense adonar-me apreto una mica més. Sé que la Bibi, el Xavi, l'Alicia m'esperen al km 18. Però de sobte l'abductor esquerra em comença a donar la guitza, no és un dolor agut però si constant i sento que podria ser la prèvia d'una rampa. Prenc la decisió encertada, com es veurà en el temps, i torno al ritme que duia abans.

Després de la sesssió de fotos i el fet de veure la meva estimada i companyia, les forces es multipliquen i torno a agafar embranzida. Per completar el moment màgic, un grup toca en passar nosaltres "Let's spend the night together" dels Stones, una cançó vital que ens fa entrar en un estat d'eufòria col.lectiva.

Arribo a la mitja marató amb 1h 55 min, molt per sobre de la meva marca personal, però conscient que haig de reservar forces. Entrem en un barri residencial menys turístic però igualment ple de gent. És genial veure la passió que hi posen els espectadors, no pots deixar de còrrer. No noto ni cansament ni cap mal especial i no deixo passar un avituallament sense prendre l'aigua, el suc de llimona, i alguna peça de fruita. És ben curiòs l'amuntegament de gots de plàstic en aquests espais de la cursa. Sabeu com sona quan trepitgeu la neu? Doncs més o menys passa el mateix amb els gots. Prop del Km 28, la meva màxima distància mai correguda, se'm descorda la sabata. Quina ràbia, la cordo i dos kilometres enllà me la torno a cordar perquè ho havia fet massa fort i el meu peu estava sota mínims. Temps perdut inutilment però que vistes les meves intencions tampoc m'afecta.

Arribo al 30, i les sensacions són boníssimes, no estic cansat i el dolor a l'abductor ha desaparegut. No m'ho acabo de creure. Llavors recordo les paraules del Xexu, un autèntic especalista en la matèria, " la marathó és una cursa de 12 km que comença al km 30".

Vaja, jo que pensava que ja acabava.....Al 32 hi arribo amb les mateixes forces i amb una alegria inmensa, estic superant tots moments que m'havien previst complicats. Porto més de tres hores corrents i em sento encara prou lleuger. És el moment de tirar, però llavors ve un dels pocs moments no tant brillants, el cap , el cor i els pulmons funcionen, les cames ho intenten però no poden anar més ràpid. Vull còrrer més però les cames, sàvies elles, no van a més. Assumeixo el fet i continuo a la meva, el ritme és super agradable i jo m'hi trobo a gust, perquè trencar aquest moment de felicitat ?

Al km 38 torno a veure els meus fidels seguidors, quina claca que tinc ! Ells em donen ales en un moment en que el cap es pregunta : que coi estic fent aquí ???????? Queda poc i les ganes d'acabar són evidents.

Arribem al Km 40, no en sóc encara conscient, estic acabant la marathó tant panxo ! I llavors, apareix allà al davant la porta de Brandeburg, un monument amb tanta història que em duu un calfred a tot el cos. Em cau una llàgrima d'emoció, i llavors penso en el Marc, el nostre nano, per ell he fet la cursa, per ell em vaig proposar superar aquest repte. Per ell, que durant quatre mesos va lluitar per sobreviure, per ell que és el meu millor motiu per viure. Aquesta cursa és per tu Marc, t'estimo guapíssim !!!

Passo per sota de la porta de Brandenburg, sense cap dubte un dels millors moments de la meva vida i encaro la recta final cap a meta. Allí em torna a esperar la meva fidel aficció !

Acabo amb 4 hores i 8 minuts, i molt més fresc del que m'esperava! Lent, però prudent, a gaudir de la marathó i les marques ja les farem un altre dia. Una sensació impressionant i saber que he corregut la cursa que havia imaginat i somiat. L'Aleix arriba amb 4h i 7 min. Malgrat que els seus objectius eren uns altres, també pot estar orgullòs de la cursa. Felicitats nano, te les mereixes !!! I també l'Ovidio, un autèntic runner que va fer un temps estratosfèric per mi.

La resta, medalles, begudes, estiraments, trucades internacionals, gràcies a tots un cop més pels ànims mostrats !

Les agulletes només duraran un parell de dies, tot un èxit !!!

En aquesta foto estic fent de Nadal mossegant el trofeu amb un marc incomparable al darrera :

Aquí amb el premi merescut : una bona cervesa ! I l'Alicia, que fa ?

I aquí una imatge no tant bucòlica, potser estava ja delirant ?

Finalment una sessió d'estiraments al monument dels jueus, ideal per aquesta pràctica esportiva No us perdeu la figura acrobàtica de la BIbi !!!

I el reconeixement per part meva , de la persona sense la qual tot això no haguès estat possible, la Bibi, la meva guapíssima mossa, que ha hagut d'aguantar molts vespres sola i fer-se càrrec del Marc sense ajuda més del que caldria per tal que jo poguès entrenar.

I fins aquí el relat d'un repte superat i una aventura extraordinària.

La diada

Els catalans, que som una mica especials, celebrem la nostra festa nacional commemorant una derrota, la del dia 11 de setembre de 1714 a Barcelona.

Un acte d'aquest dia festiu és trobar-se al fossar de les moreres per recordar aquells que van lluitar per Catalunya. Per això vam aprofitar per baixar a Barcelona amb el David, la Virginia i la Maria, per gaudir d'aquest dia. Entre senyeres i reivindicacions, vam passejar per l'avinguda de l'Arc de triomf, el Parc de la Ciutadella i el barri de la Ribera.

Finalment vam acabar al fossar de les moreres, on davant de la flama encesa , una frase ens recorda el significat i l'emotivitat del lloc :

"Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor" Visca Catalunya !!!

I després a fer una bona cerveseta al Bastaix, l'espai de vins i tapes de l'Alex , el germà de la Bibi. Un local absolutament recomenable , on podreu menjar d'allò més bé i beure encara millor.

Aquí teniu la referència, no us ho perdeu :

http://www.bastaix.com/

Com veieu la Reli també hi era, una israelita amb el nivell C al costat d'una senyera, uau !

Per completar el dia, vam dinar a la plaça de les olles, un lloc preciòs, on la Maria i el Marc va demostrar les seves habilitats amb la pilota.

I cap a casa, amb un solet i unes sensacions ben agradables. Havia estat un gran dia.

Le Tour de France à Sant Cugat !!!

El Tour va passar per Catalunya, i nosaltres no ens ho vam perdre.

Le tour est passé par Catalunya et on ne l'a pas raté !

Amb els avis Toni i Goretti vam anar a l'inici de l'Arrabassada a veure com passaven tots els ciclistes, cotxes de publicitat, motos, mossos i gendarmes...

Avec les grands parents Toni i Goretti on est allé à l'Arrabassada ( une route pour aller de Barcelona a Sant Cugat, notre ville ) pour voir toutes les velos, voitures du pub, motos, la police,.....

Amb la senyera, la gorra del maillot de la muntanya i molta alegria aquesta pinta feiem.

Avec le drapeau catalan, la touque ( casquette ) du maillot de la montagne, voila les images !

Ara fa dos mesos... / Le déménagement

En français, bref, voila des videos et photos du déménagement. Ils sont du jour qu'ont etait aidé par des amis, mais aussi de tous les travaux qu'on a fait pendant le mois de mai chez nous, dans le nouveau appart, avec l'aide du père à Bibiana et d'autres.

Pour les quebecois, on est capable de déménager même si n'est pas le premier julliet !!!

Vous pourrez verifier que Bibiana est une artiste et que Tuca, la chienne, n'etait pas trop fatigué !

Ara fa dos mesos, encara viviem a Gràcia.Però el nostre cap ja era a Mira-sol !

Durant tot el mes de maig vam anar preparant la que avui és la nostra nova casa.

Primer vam posar-hi color, la Bibi i jo no deixem una casa sense pintar !

Després, amb l'ajuda i mestratge del Toni, el pare de la Bibi, vam posar el parquet ! El procés és llarg, treure sòcol original, posar cola, distribuir fustes, posar falques, tallar les fustes per ajustar-les a l'espai,picar perquè s'enganxin , ...... llarg i duríssim !!!

I mentrestant fent caixes i més caixes. La meva capacitat d'acumular no té límit !

I viatge cap aquí, viatge cap allà, caixes, mobles i trastos amunt i avall.

Fins el gran dia, el trasllat final, buidar el piset de diamant i dormir al nou niu. Amb dues brigades ben trempades, a Gràcia i a Mira-sol, tot va ser més fàcil.

Un cop més us vull agraïr sobretot als avis, però també a l'Àlex C., Àlex. Fu, Aleix, Bernat V. , Titus, Ignasi S., Xavi Minu, Marçal i Lluís, la vostra ajuda. Moltíssimes gràcies !

Vam currar i molt, però amb conya i alegria, i sinó comproveu-ho en aquest parell de videos :

I per comletar la crònica, un nou àlbum amb les fotos de tot aquest procès, on comprovareu que la Tuca no s'hi va esforçar gaire i que la Bibi és una artista :

http://picasaweb.google.es/joangi70/ElTrasllatILaTransformacio

Esperem que aviat pogueu venir a casa nostra ! Vous etez bienvenus chez nous !

Mirasolejant !

Mirasolejant, o el que és el mateix, estrenant la nova vida a Mira-sol.

La veritat és que el Marc no va tardar ni dos minuts a adapatar-se de meravella a la nova casa i el nou entorn. Està encantat de la vida. I perquè us en feu una idea, aquí va un breu recull d'imatges del primer mes ! Properament imatges encara més recents !

http://picasaweb.google.es/bibiana.fuertes/MarcAMiraSol?authkey=Gv1sRgCPvivPGuoZbT9QE&feat=email#

Marc est très content dans le nouveau appart !

Il est adappté vite a la nouvelle maison , aux alentours et aux changements.

Voici, un album resumé du premier mois a Mira-sol.( En haut )

(Pour les français et quebecois, Mira-sol est un quartier pas mal plein de foret, de la ville de Sant Cugat, près de Barcelona, en banlieu )

À bientôt !

Titus 30 !!!

Avui no parlem del nostre Marc , sinó del Marc Dolcet que ja n'ha fet trenta !

Fa un mes vam celebrar que el Titus , crack d'equips mítics com Octavià II, Puturruts i Guarrindongs, entrava en el selecte grup dels iaios que encara la toquen....

Les imatges del match descriuen l'alt nivell de joc que van mostrar tots els jugadors i especialment ell, en el seu partit d'homenatge, amb passadís inclòs.

Per completar la festa es va fer un soparet a casa l'Alba, la mossa.

Mireu les fotos de l'àlbum i jutgeu vosaltres mateixos :

http://picasaweb.google.es/joangi70/Titus30#

Que tots i totes en poguem celebrar molts més !

Copa, lliga i champions !!!

Après deux mois d'ârret, le blog reprend son activité. Vous savez déjà que nous avons déménagéet en plus on n'avais pas internet, et on n'a pas pu actualiser. Bientôt nous vous expliquerons notre nouvelle vie à Mira-sol, mais avant il faut rappeler ce mai glorieux avant que l'été ne le nous fasse pas oublier. Grande saison du Barça, coupe, ligue et champions, le triplet rêvé !!!Et nous l'avons vécu intensément. En bàs, vous pouvez cliquez sur le site de l'àlbum photos du mois de mai du Barça .

Després de dos mesos d'aturada, el blog reprèn la seva activitat. Ja sabeu que hem estat de trasllat i no teniem internet, així que entre una cosa i l'altra no hem pogut actualitzar. Ben aviat us explicarem lo bé que estem a Mira-sol, però abans cal recordar aquest maig gloriòs abans que l'estiu ens ho faci oblidar. Si senyors, gran temporada del Barça, com diu la cançó, copa , lliga i champions, el triplet somiat !!!I nosaltres ho vam viure intensament. Al final del text trobareu un link amb l'àlbum de fotos del maig gloriòs !

Quan encara no teniem res, l'Anna, companya del cole, em va convidar a l'estadi per veure un partit memorable. Contra el Sevilla en vam fotre 4 i el meu estimat Tití Henry un d'ells. Així estava de content, perquè a més de la victoria vaig guanyar la porra de l'escola !

Començava el festival. Més tard arribaria el millor partit de la temporada, un d'aquells que recordarem sempre, el dos a sis que els hi vam cardar als madriles !

Les imatges , Puyol aixecant el puny amb la senyera, Piquè mostrant la samarreta i és clar, nosaltres exaltats com els que més !

Però el sarau i la festa només havien començat !

El primer títol, la copa del borbó, va caure a Valencia i a casa el Marquitus ho va celebrar així de content !

Després va venir la lliga, i finalment la Champions ! Primer va ser l'"Inieste", "lo puto crack", qui va fer enbogir tota la culerada ! L'èxtasi col.lectiu va ser dels que fan història. Aquella nit memorable jo estava al bar del Guim , al Born, amb el Xavier i companyia.

La final, entre cerveses i butifarres la vam celebrar i gaudir a cal Sabaté ! Gràcies Marc ! Fins i tot un perico com en Bernardo va vibrar amb la victòria !

Voici, l'àlbum photos / Aquí teniu l'àlbum de fotos :

http://picasaweb.google.es/joangi70/CopaLligaIChampions#

Aquest any si, i esperem que el proper també !