Mort d'un viatjant

Fa pocs dies vam anar al Teatre Lliure per veure una peça genial, Mort d'un viatjant. TEATRE de veritat, amb majúscules.
Ara ja no la fan, però crec que rondarà per Catalunya. No us la perdeu ! Sinó, hi ha l'opció de la pel.lícula, la primera adaptació d'Elia Kazan o la segona amb D. Hoffman i J. Malkovich.
L'obra li va suposar a Arthur Miller (1915-2005) guanyar el premi Pulitzer el 1949.
Aquest gran dramaturg va viure, de ple la gran depressió dels anys trenta als EEUU, fruit del crack del 29. En plena adolescència veu com la desfeta econòmica d'aquells anys arruina el seu pare, i la família s'ha de traslladar d'un bon pis a Manhatan a un humil apartament a Brooklyn. En un lloc com aquest, s'ubica el protagonista de la peça.
El drama s'esdevé en una família de classe mitjana, que passa de viure en la insconciència més absoluta basada en l'autoengany a la realitat més aspra del sistema.
L'autor treu tota la ràbia concentrada envers el fals somni americà, i ho fa amb coneixement de causa. Critica els somnis de grandesa, del tot és possible, de l'ascens meteòric que no coneix el respecte i de les expectatives enganyoses d'un futur esplèndid.
Tot en el muntatge teatral reflecteix aquest estat d'ànim, els actors mimant els seus papers, una escenografia impactant i original, el sò de l'època que acompanya, i el propi text, senzill que no simple, clar i contundent. Una joia.