El Marc que començava a decaure per la gana, l'esgotament i uns minuts sense música, va obrir els ulls com dues taronges, com dues guspires de felicitat, i va començar a ballar pres per una intensa alegria. Un dels moments més bonics que hem viscut mai la Bibi i jo amb el nostre fill. Estava tant content i feliç. I era un més d'aquella immensa festa, sense diferències, iguals i junts per gaudir d'un instant meravellós.
Era el dia del Marc, així que el petit Bernat es va quedar amb els avis i nosaltres vam enfilar cap a la festa amb l'Ian, un genial company de l'Olivera, i els seus no menys genials pares, l'Àngels i el Lluís.
La comitiva fins l'estadi olímpic semblava la dels grans concerts, Stones, Pink Floyd, ACDC,...., però a plena llum del dia. Sensació curiosa i divertida que ja presagiava un desenllaç interessant.
I sense gaires cues ni embuts, a l'hora que tocava, ja érem a la pista esperant els nostres herois. En plena tardor estiuenca, sol i calor, calia alimentar-se i hidratar-se, la festassa començava.
U, o, no tinc por !!!! La Lila a l'escenari després d'una presentació massa llarga i tota la canalla desbordada. Màgic.Us asseguro que em sentia com un nen, com si davant tingués els meus ídols musicals.
Connectem ?
Oi tant.La cançó preferida del Marc és el resum del dia, la connexió va ser total.
En Lluís i jo vam matxacar les nostres esquenes.Carregats amb les dues fieres, ens vam fer un fart de ballar.
Però s'ho valia. Com diu una de les cançons, va ser brutal, bestial !!!
I anar fent. Mentre els dolents cantaven el Marc explorava per tot arreu, però quan sonaven les cançons de la família dels súpers les reconeixia totes, s'emocionava i les volia ballar.Fins i tot cantava i reia emocionat. Ja us podeu imaginar els nostres sentiments.Inventem, inventem, ......... tuku mamba, tuku mamba, .... perquè sóc així,.....
Si senyor, Marc, perquè ets així, un crack.
Un gran dia ! Visca el súper 3 !!!
