Per damunt la neu...

Un mes més tard, però no podiem deixar passar aquesta ocasió.
La gran nevada d'aquest any va deixar ben enfarinat el nostre parc de Can Mates, i com si fossin a la muntanya ens ho vam passar de conya baixant amb trineu per damunt la neu !
Jutgeu vosaltres mateixos amb aquests videos:

Grans velocitats

El nen bala

A pas de tortugueta

Esport de risc

Baaaaaarça !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tot el camp !
És un clam !
Som la gent blaugrana......
En Marquitus i el seu amic Artur van tenir la primera experiència culé en directe al'estadi !

Sis maneres de celebrar un aniversari

Bo, ja  tinc un anyet més i una neurona menys, però com sempre, ple d'energia. I com que aquest any no tocava macro celebració d'any rodó, vaig decidir fer-ho per parts, en sis concretament.

1.Tot va començar el mateix divendres 15 de febrer. La família en petit comité i sense la nostra estimada Tuca vam menjar en un restaurant a Barcelona, i en Marquitus i jo vam compartir el nostre iogurt d'aniversari.

2.El mateix vespre, amb els dos perles, David C i Berni, vam sopar sushi i acabem amb un mojito al Belgrado! Malauradament no hi ha imatges de la trobada.

3.El matí següent, amb la Mabelle, en Marc P i l'Artur enflavem cap al nord fins a Campelles, poblet a tocar de la Vall de Núria. Entre baixades de trineu, trompades i paisatges hivernals celebrem  amb un pastís accidentat l'aniversari.



4.Després de tanta celebració va tocar treballar. I a l'escola amb mestres i alumnes també ho vaig celebrar.
La següent va ser de les bones i compartida. Del dia 12 és en Marçal, del 14 en David H, del 15 menda lerenda i del 16 en Jaume. Així que tots plegats i trenta més vam celebrar una gran calçotada entre neu a la petita pedania de La Llavinera, indret perdut enmig de l'Anoia, a tocar de Calaf.
Impressionant la salsa romescu i el pastís de xocolata, i ambient genial per una agradable jornada.



5.Però el senyor no en tenia prou, i ho havia de celebrar amb els papes, així que tampoc va faltar la tradicional bufada d'espelmes al menjador de casa.

6.I aquest cap de setmana, per rematar la feina, un event, que a partir d'aquest any ja esdevé tradició, Moules et frites a cals Montserrat Fuertes!
O sigui, dinar belga amb musclos, patates fregides i molta i bona cervesa.
Cuina en equip, debats intensos, passant del barça, degustació cervesera, fil musical a càrrec del Marquitus i gran abient. Un altre dia apoustouflant.



Bo, també vull recordar i agrair a tots els amics, alguns imprescindibles, amb els quals no ho he pogut celbrar in situ, però que em vau telefonar per felicitar-me.
A tots plegats, gràcies!
I ara ja toca el seguüent !